Som una organització sense ànim de lucre per a professionals de coaching que acompanyem en català.

Contacte

info@coaches.cat

Blog

Converses al coaching: realitat o ficció?

Quantes vegades has estat amb algú que parlava i no deia res? Moltes paraules,  to adequat…  gens de contingut. Quina sensació et provoca aquesta situació? 

Fa uns dies va tenir lloc la primera sessió de l’Espai de contrast organitzada per Coaches.cat Si ets soci de l’associació et convido a reservar-te el temps per a la propera cita i que participis a un espai per compartir i reflexionar sobre aspectes pràctics del coaching (cito textualment la definició de la web). 

En aquest espai, compartint experiències, problemàtiques, eines, va sorgit la màgia. Va ser quelcom tan senzill i tan complicat alhora com gaudir d’un col·loqui fluid i honest, sense judicis, amb transparència i generositat per part de tots. 

Com diu Rafael Echevarria referint-se a les converses: “són com una dansa que té lloc entre el parlar i l’escoltar, i entre l’escoltar i el parlar”. 

I tant si balles amb parella, com si ho fas amb amics, o fins i tot si balles sol, el que cal per què el ball flueixi és que hi hagi entrega, presència, mirades… com a les converses, on cal respectar els silencis, parlar amb sentit, mirar amb interés… no té res a veure amb parlar per omplir silencis o amb fer veure que s’escolta mentre es prepara la frase a dir a continuació… una bona xerrada és com un bon ball… cal gaudir-la amb tots els sentits.

El coaching té molt de conversar i de ballar, d’acompanyar a l’individu cap al seu objectiu, creant un clima que permeti a la persona adonar-se del seu poder per assolir/descubrir/valorar… allò que vol. El coach ha de cuidar molt les paraules i el seu  discurs no verbal, convidant a l’altre a posar el focus en que les paraules i el discurs s’aliniin amb el seu objectiu.

L’actitud del coach invita a l’altre a adonar-se que hi ha la possibilitat d’un discurs on les paraules tinguin sentit, amb coherència, amb contingut, amb tots els sentits abocats a la conversa, evitant preparar respostes, deixant de banda judicis…

Us explicaré un secret… una bona conversa pot tenir un poder transformador. Quan tot flueix, canvia el que parla i el que escolta, aporta valor i pot ser punt d’inflexió o de canvi de punt de vista. El llenguatge té un poder actiu i generador, obrint o tancant possibilitats i construint futurs diferents… 

Durant els darrers mesos les converses s’han adaptat a la situació que s’estava vivint: confinament, teletreball, ús de mascaretes… i això ha generat canvis tant físics (afonies perque al parlar amb videotrucades li cridavem a la pantalla) com relacionals (l’interlocutor podia interpretar que li cridavem a ell, o no el sentiem, o ves a saber què pensava), canvis en la manera de comunicar (augment de correus electrònics, reunions no presencials, menys trobades informals a la màquina de cafè…). També ha variat la comunicació no verbal al deixar de veure l’expressió facial degut a l’ùs de mascaretes i començar a reconèixer la molta expressivitat dels ulls i la gestualitat corporal… I s’han fet evidents les habilitats comunicatives, o la manca d’elles en molts moments.

Amb tot això es podrien resumir els elements bàsics d’una conversa de qualitat i efectiva al coaching i en qualsevol entorn:

  • si per ballar cal un entorn adient, un espai agradable per deixar fluir el cos, en una sessió de coaching, per afavorir que el diàleg flueixi, sense interrupcions, cal cuidar l’espai i el moment (mòbil apagat, sense soroll, temperatura agradable…).
  • com al ball, cal que es faci un pas cada vegada, seguint el ritme… igual que al coaching és adient fer una pregunta cada vegada, fer preguntes que obrin oportunitats de resposta al coachee… que no es vegi/senti dirigit. El procés és del coachee, un ser complert a qui s’acompanya en el seu ball, i on ell tria el ritme, tria les portes que vol obrir i quan i com les vol obrir o no…
  • observar les emocions i les respostes del coachee, la seva expressió verbal i no verbal… i validar amb ell que allò que ha dit és el que el coach ha entès. En aquest punt és molt útil parafrasejar i fer servir les mateixes paraules. Ballem acompassats.
  • no jutjar i legitimar el que està passant. Acceptar que el que és, és. Ballar està bé, cadascú té el seu ritme i el protagonista tria la música i el ritme igual que el coachee defineix l’objectiu, planifica com i quan fer o deixar de fer.

Una bona conversa deixa ganes de seguir, de tornar a compartir temps amb el nostre interlocutor, dona seguretat i confiança, és possibilitadora i transformacional… com ho sents tú? 

Autora:

Rosa Maria Gómez Vilaseca

Author

Rosa Maria Gómez Vilaseca